A Taiwan no és fàcil, per regla general, que el treballador obtingui la indemnització per acomiadament (資遣費).
En particular, la dimissió voluntària del treballador (自請離職) segueix una regla pròpia.
No pot percebre la indemnització per acomiadament (資遣費) (article 18 de la Llei de normes laborals).
Això difereix d’alguns ordenaments, com el coreà.
Tanmateix, hi ha casos excepcionals.
En les situacions especials següents, tot i que el treballador dimiteixi voluntàriament, l’ocupador li ha de pagar la indemnització per acomiadament (l’article 14 de la Llei de normes laborals, que aplica, en el que escaigui, l’article 17; 勞動基準法第14條):
- Quan l’ocupador, en celebrar el contracte de treball (勞動契約), fa una declaració de voluntat falsa (虛偽意思表示) de manera que indueix el treballador a error i el posa en risc de patir un dany
(per exemple, quan l’ocupador diu al treballador que, en ingressar, l’enviarà a una sucursal a l’estranger que en realitat no existeix)
-
Quan l’ocupador, un familiar de l’ocupador o un representant de l’ocupador (代理人) exerceix violència contra el treballador o li dirigeix un insult greu (重大侮辱)
-
Quan el treball pactat en el contracte pot ser perjudicial per a la salut del treballador, s’ha demanat a l’ocupador que ho esmeni i no ho ha fet
-
Quan l’ocupador, el seu representant o un altre treballador pateix una malaltia contagiosa de declaració obligatòria (法定傳染病), existeix risc de contagi per als companys de feina d’aquesta persona i això suposa un perill greu per a la salut del treballador
-
Quan l’ocupador no paga la remuneració (工作報酬) segons el contracte de treball, o no proporciona treball suficient al treballador la retribució del qual es calcula per peça (按件計酬)
-
Quan l’ocupador infringeix el contracte de treball o la legislació laboral de manera que existeix risc de lesió dels drets i interessos del treballador
L’exemple més freqüent afecta l’ocupador.
No paga el salari (工資) a temps.
No paga les hores extraordinàries (加班費).
O no afilia el treballador a l’assegurança laboral (勞保) o a l’assegurança de salut (健保).
En aquests casos, tot i que el treballador posi fi al contracte de treball de manera ordinària, l’ocupador li ha de pagar la indemnització per acomiadament.
Tanmateix, la Llei de normes laborals (勞動基準法) disposa un termini.
Si el treballador desitja posar fi al contracte de treball pels apartats 1 o 6 anteriors (per exemple, per acabar el contracte per manca d’afiliació a l’assegurança), el termini és curt.
Ha de posar fi al contracte de treball dins de 30 dies des del dia en què va conèixer aquesta situació.
O, en el cas de l’apartat 6, dins de 30 dies des del dia en què va conèixer el resultat del dany.
Per això el treballador ha de controlar bé el termini.
És a dir, el que decideix és a qui és imputable la falta.
El dret de Taiwan distingeix si la falta és de l’ocupador.
També distingeix si la falta és del treballador.
Atribueix a una de les parts el dret a no pagar la indemnització per acomiadament i a l’altra el dret a exigir-la.
A vegades hi ha falta en ambdues parts de la relació laboral.
Si sorgeix la controvèrsia, el desenllaç no és automàtic.
Segons qui posi fi primer al contracte amb raó suficient, el resultat canvia.
Es pot no pagar la indemnització o es pot exigir.
Per això, en els conflictes laborals (勞資糾紛) de Taiwan el moment en què s’actua és decisiu.
El temps és molt important.
En la majoria dels casos, qui es prepara per endavant està en millor posició per defensar els seus drets; això no promet un resultat.
Vegeu també:
