Wei Tseng (曾雋崴), advocada de Taiwan.
Avui vull explicar la indemnització per acomiadament (資遣費) a Taiwan.
Potser aquest punt ja li resulta conegut.
En alguns ordenaments —Corea n’és un exemple assenyalat— l’empresa ha de pagar, per regla general, una indemnització quan el treballador cessa.
Taiwan, en canvi, és diferent.
Només genera l’obligació de pagar la indemnització per acomiadament quan l’empresa acomiada el treballador.
Si el treballador dimiteix de manera voluntària, l’empresa no ha de pagar la indemnització per acomiadament.
Tanmateix, hi ha supòsits en què el treballador comet un acte il·lícit.
Infringeix les normes de l’empresa (工作規則).
O falta a la feina sense motiu durant 3 dies consecutius.
En aquests casos, l’empresa pot acomiadar el treballador sense pagar-li la indemnització per acomiadament.
Li ho resumeixo en una taula senzilla.
| Tipus | Acomiadament econòmic (資遣員工, 經濟解僱) | Acomiadament disciplinari (解僱員工, 懲戒解僱) | Dimissió voluntària del treballador (員工自請離職) |
| Significat | Quan l’ocupador, segons la situació de gestió, necessita un ajust de personal, la causa sorgeix en l’àmbit de gestió de l’ocupador i no és responsabilitat del treballador. Per això l’ocupador ha de respectar el període de preavís (預告期間) i assumir obligacions com el pagament de la indemnització per acomiadament, a fi d’equilibrar el perjudici del treballador. | Si el treballador comet un acte il·lícit o impropi, l’ocupador pot posar fi de seguida al contracte de treball (勞動契約) sense preavís i no ha de pagar la indemnització per acomiadament. Això és una de les facultats disciplinàries de l’ocupador. | El treballador té llibertat per posar fi al contracte en qualsevol moment, però ha de respectar el període de preavís segons la seva antiguitat, a fi que l’ocupador pugui organitzar el traspàs del lloc i buscar una altra persona. |
| Requisits | Sí (article 11 de la Llei de normes laborals de Taiwan) | Sí (article 12 de la Llei de normes laborals de Taiwan) | No |
| Preavís | Necessari | No necessari | Necessari |
| Càrrega de justificació de l’empresa | Alta | Molt alta | No escau |
| Si l’empresa ha de pagar la indemnització per acomiadament (資遣費) | Necessari | No necessari | No necessari |
| Article 11 de la Llei de normes laborals de Taiwan (勞動基準法第11條): Llevat que es produeixi una de les situacions següents, l’ocupador no pot posar fi al contracte de treball encara que notifiqui prèviament el treballador. 1. Cessament d’activitat (歇業) o transmissió de l’empresa (轉讓) 2. Pèrdues (虧損) o contracció de l’activitat (業務緊縮) 3. Força major que exigeix suspendre l’activitat durant 1 mes o més 4. La naturalesa del negoci exigeix reduir personal i el treballador acomiadat no es pot reubicar en un altre lloc adequat 5. Un treballador determinat no pot exercir satisfactòriament la feina que exigeix el lloc | Article 12 de la Llei de normes laborals de Taiwan (勞動基準法第12條): L’ocupador pot acomiadar sense preavís si el treballador es troba en un dels casos següents. 1. Qui, en celebrar el contracte de treball, facilita informació falsa i indueix a error l’ocupador, amb risc de danyar el negoci 2. Qui exerceix violència o dirigeix un insult greu a l’ocupador, a un familiar de l’ocupador, al representant de l’ocupador o a altres companys 3. Qui té una condemna ferma a pena de presó (有期徒刑) o superior, sense suspensió de la pena (緩刑) i sense que s’hagi autoritzat la conversió en multa (易科罰金) 4. Infracció greu del contracte de treball o del reglament intern 5. Qui, intencionadament, consumeix o destrueix màquines, eines, matèries primeres, productes o altres béns de l’ocupador, o revela intencionadament secrets tècnics o comercials de l’ocupador, causant dany a l’ocupador 6. Falta injustificada a la feina durant 3 dies consecutius, o 6 dies o més en un mes |
A Taiwan, cada vegada que el treballador completi 1 any d’antiguitat (年資), l’ocupador ha de pagar com a indemnització per acomiadament 0,5 mesos del salari mitjà (平均工資). (fins a un màxim de 6 mesos de salari). Aquesta fórmula correspon al període d’antiguitat al qual s’aplica l’article 12 de la Llei de la pensió laboral (勞工退休金條例); en el període d’antiguitat al qual s’aplica l’article 17 de la Llei de normes laborals (勞動基準法) es paga 1 mes de salari mitjà per cada 1 any complet, sense topall.
Si el salari del treballador és alt i ha completat una certa antiguitat, la xifra puja.
La indemnització per acomiadament també és relativament elevada.
En aquests casos, algunes empreses de Taiwan de mala fe volen evitar una indemnització per acomiadament alta.
Utilitzen diversos mitjans.
Ho fan perquè el treballador dimiteixi voluntàriament.
El treballador ha de tenir cura.
No s’ha de deixar portar per la intenció de l’empresa.
Li explicaré un assumpte que vaig tramitar.
L’empresa A és molt coneguda i té sucursals arreu de Taiwan.
Per alguna raó es va canviar el director.
El nou director, tot just incorporar-se, va canviar el rumb.
Volia reduir els costos de personal de l’empresa.
Va començar a convocar un per un els treballadors d’alt salari i llarga antiguitat per parlar-hi.
El meu client, el senyor B, era un treballador amb més de 10 anys a l’empresa A.
Era el comercial amb el millor resultat a la zona centre de Taiwan.
Com que el sou mensual i les primes eren molt alts, el cost de retenir-lo era alt.
L’empresa el va prendre com a objectiu.
Un dia, un alt càrrec de l’empresa va convocar B a una reunió.
De cop li va començar a retreure que no treballava amb prou diligència.
Com que l’empresa travessava dificultats, va demanar un sacrifici.
Va dir que B s’havia de sacrificar i donar exemple.
Li va exigir rebaixar el salari i el càrrec.
Si no, havia de deixar l’empresa.
Li va donar un full A4.
Li va indicar que hi escrivís:
«Jo, [nom], rebaixaré voluntàriament el càrrec i el salari».
I va dir que mostraria aquest acord a tots els altres treballadors.
Ho faria perquè el seguissin.
B era el treballador amb el millor resultat al centre.
Havia generat molts diners per a l’empresa.
Treballava amb diligència tots els dies.
Per això es va indignar molt davant d’aquella exigència irraonable.
B es va negar a escriure aquell contingut.
Al final, el càrrec de l’empresa es va enfadar i li va dir que se n’anés.
B ho va viure amb un sentiment d’injustícia i tristesa.
Va deixar l’empresa en la qual havia estat 10 anys.
Després no es va tornar a presentar.
L’empresa va repetir el mateix mètode.
Va rebaixar el salari de molts treballadors d’alt rang.
Alguns treballadors no van suportar aquell tracte.
Van dimitir de manera voluntària.
Però B, després del canvi de director, ja desconfiava.
Es va adonar que l’empresa pretenia fer sortir els treballadors per mitjans indeguts.
Ho pretenia de bon començament.
Va descobrir que es publicaven anuncis de feina fins i tot abans que el treballador se n’anés.
El dia en què B va entrar a la reunió, va prendre una precaució.
Va gravar tot el procés amb el telèfon mòbil.
Així va poder provar que B no havia dimitit voluntàriament.
Per això, més tard, amb l’ajuda d’una advocada, B va poder fer valer els seus drets.
Va poder veure reconegut el dret a la indemnització per acomiadament prevista en la llei, a partir de les proves reunides.
Els altres treballadors que se’n van anar, però, no van tenir tanta sort.
Com que hi ha molts casos d’aquest tipus, la prova és decisiva.
Quan l’empresa utilitza mètodes indeguts, no n’hi ha prou amb la paraula.
S’han de deixar proves.
Hi ha situacions en què l’empresa persegueix un error petit del treballador.
Fixa objectius difícils d’assolir.
Fa exigències desmesurades.
O destina el treballador a un lloc estrany.
S’han de deixar proves.
Conservi el registre normal d’assistència.
Conservi el registre d’hores extraordinàries i el de resultats.
Conservi el reglament intern de l’empresa i els correus amb companys i superiors.
Gravi les converses amb el superior.
Conservi qualsevol prova que li sigui favorable.
Si vostè treballa a Taiwan, tingui present una cosa.
Cobrar la indemnització per acomiadament és més difícil del que es pensa.
No transigeixi amb facilitat amb l’empresa.
Vigili que l’empresa no l’acomiadi indegudament.
Vigili també que no el faci dimitir voluntàriament.
La indemnització per acomiadament és un dret legal del treballador.
L’empresa l’ha de pagar quan es reuneixen els requisits legals.
Vostè també ha de protegir els seus drets a Taiwan.
Vegeu també:
Preguntes
- A Taiwan, percep indemnització per acomiadament el treballador que dimiteix voluntàriament?
- No. A diferència d’alguns ordenaments (Corea, per exemple), a Taiwan l’obligació de pagar la indemnització per acomiadament (資遣費) només neix quan l’empresa acomiada el treballador; si el treballador dimiteix voluntàriament, l’empresa no l’ha de pagar.
- En cas d’acomiadament disciplinari, l’empresa ha de pagar igualment la indemnització per acomiadament?
- No. Si el treballador comet un acte il·lícit, infringeix les normes de l’empresa o falta a la feina sense causa justificada durant 3 dies consecutius (article 12 de la Llei de normes laborals, 勞動基準法第12條), l’empresa pot acomiadar sense preavís i no està obligada a pagar la indemnització per acomiadament. En canvi, l’acomiadament econòmic (article 11) exigeix preavís i el pagament de la indemnització per acomiadament.
- Com es calcula la indemnització per acomiadament a Taiwan?
- Cada vegada que el treballador completi 1 any d’antiguitat (年資), l’ocupador ha de pagar com a indemnització per acomiadament 0,5 mesos del salari mitjà (平均工資), amb un màxim de 6 mesos de salari. Aquesta fórmula correspon al període d’antiguitat al qual s’aplica l’article 12 de la Llei de la pensió laboral (勞工退休金條例); en el període d’antiguitat al qual s’aplica l’article 17 de la Llei de normes laborals (勞動基準法) es paga 1 mes de salari mitjà per cada 1 any complet, sense topall.
