Preguntes i respostes sobre el procediment de divorci a Taiwan: mediació, litigi, divisió patrimonial i fills

En un assumpte de divorci a Taiwan, a més del mode de posar fi al vincle matrimonial, s’han de distingir l’ordenació del registre civil (戶籍), l’eficàcia a l’estranger, el patrimoni conjugal, la indemnització, els aliments del cònjuge després del divorci (贍養費), les decisions relatives al menor (未成年子女) i la pensió alimentícia (扶養費). Encara que un mateix fet pugui servir de material per a diverses reclamacions, els requisits i efectes de cada dret, l’objecte de prova i els terminis no són iguals.

En particular, per a una família connectada amb 2 o més Estats o territoris (Taiwan i un altre país), és difícil fixar el procediment mirant només la nacionalitat d’una part o el lloc d’inscripció del matrimoni. Si es confirmen primer el lloc on concentren actualment la seva vida, l’estat de judicis i registres existents, el lloc de redacció dels documents, la residència del fill i la ubicació del patrimoni, es poden reduir els procediments duplicats innecessaris i els buits d’execució.

1. Tres vies de divorci a Taiwan i primeres comprovacions en un assumpte internacional

Segons el dret de Taiwan, les vies de divorci són, bàsicament, tres. Primera, el divorci de comú acord (兩願離婚), en què les parts reuneixen els requisits per escrit, testimonis i inscripció a l’oficina del registre civil (戶政機關). Segona, el divorci per mediació o transacció judicial (調解或和解離婚), en què l’acord de les parts s’assoleix al tribunal i el vincle matrimonial s’extingeix segons l’acta de mediació (調解筆錄) o l’acta de transacció (和解筆錄). Tercera, el divorci per sentència (裁判離婚), en què s’al·lega i es prova una causa legal de divorci i el tribunal dicta sentència. El mer fet que hi hagi acord no fa que els requisits de validesa i els efectes de les tres vies s’intercanviïn.

Si hi ha element estranger, les 5 preguntes següents s’han de separar. Si el tribunal o l’òrgan administratiu de Taiwan té competència o facultat de tramitació; quina llei és aplicable al divorci, al patrimoni conjugal i a les qüestions dels fills; si un divorci o una sentència estrangers es reconeixen a Taiwan o quins efectes tenen; quin procediment i documents legalitzats (認證) es necessiten per al registre civil de Taiwan; i si en un altre Estat o territori relacionat es necessita una declaració, un reconeixement o una execució separats.

La nacionalitat de les parts, la condició d’estranger o el lloc del matrimoni no decideixen per si sols aquestes 5 qüestions. Per exemple, si el procediment es pot tramitar a Taiwan i si una sentència estrangera produeix efectes a Taiwan són preguntes diferents, i el fet que el registre civil de Taiwan estigui ordenat no implica que es completi automàticament la inscripció de la relació familiar a l’altre Estat. Per això, abans d’escollir el mode de divorci, convé ordenar de manera concreta l’estat actual del matrimoni i del registre i l’efecte jurídic que es desitja.

2. Requisits del divorci de comú acord i inscripció a l’oficina del registre civil

El divorci de comú acord de l’article 1050 del Codi civil de Taiwan (民法) produeix efectes quan l’acord es fa per escrit, 2 o més testimonis signen després de constatar la voluntat autèntica de divorciar-se d’ambdues parts, i s’inscriu el divorci (離婚登記) a l’oficina del registre civil. L’acord signat per si sol no completa el divorci i, si hi ha element estranger, s’han de comprovar per separat la llei aplicable, la legalització i la traducció de documents i la declaració en un altre Estat o territori.

La redacció per escrit, la signatura de 2 o més testimonis i la inscripció del divorci a l’oficina del registre civil són requisits independents. El testimoni no és qui simplement afegeix el seu nom a un document ja redactat, sinó qui signa després de conèixer i constatar que ambdues parts tenen voluntat autèntica de divorciar-se. Per això, un acord privat signat només per les parts pot ser prova d’un pacte sobre patrimoni o fills, però per si sol no produeix l’efecte d’estat civil del divorci de comú acord de Taiwan.

Els documents que realment s’han de preparar —sol·licitant, si s’admet la representació, prova d’identitat i dades de registre, escrit de divorci— s’han de preparar segons l’orientació d’inscripció del divorci del Departament de Registre Civil del Ministeri de l’Interior de Taiwan (內政部戶政司) en el moment de la sol·licitud i segons la confirmació de l’oficina de registre civil (戶政事務所) competent. Els documents redactats a l’estranger, segons el tipus de document i el lloc de redacció, poden requerir legalització (認證) d’una missió de Taiwan a l’exterior (駐外館處) o d’un òrgan competent, i, si l’orientació oficial ho exigeix, s’ha de presentar també una traducció al xinès (中文譯本) legalitzada o notarial (公證). Una llista fixa no s’aplica igual a tots els assumptes internacionals.

Si la sentència de divorci del tribunal de Taiwan és ferma, o si s’assoleix una mediació o transacció judicial i el vincle matrimonial s’extingeix, en principi qualsevol de les parts pot inscriure el divorci a l’oficina del registre civil. Segons l’article 48 de la Llei del registre civil (戶籍法), el termini general de sol·licitud d’inscripció és de 30 dies des que la sentència de divorci de Taiwan és ferma o des que s’assoleix la mediació o transacció judicial. El dia de notificació o recepció de la sentència o de l’acta no és, en tots els assumptes, el dia a partir del qual es compta el termini. La sol·licitud presentada després d’aquest termini també ha de ser admesa per l’oficina de registre civil i, si després de la notificació escrita ningú no sol·licita, l’oficina inscriu d’ofici el resultat judicial que reuneix els requisits, segons l’article 48-2 de la Llei del registre civil. El fet d’haver deixat passar el termini de sol·licitud no reverteix un divorci que ja va produir efectes. La sol·licitud en línia només es pot utilitzar dins del termini legal de sol·licitud, però aquests 30 dies no s’han d’explicar com un termini exclusiu de la sol·licitud en línia.

3. Mediació i litigi judicials, compareixença i impugnació

La compareixença personal no és sempre obligatòria. El tribunal de Taiwan, segons la naturalesa de l’assumpte de família, pot ordenar a la part o al representant legal que comparegui en persona i, si no es compleix sense causa justificada, segons l’article 13 de la Llei d’afers de família (家事事件法) i l’article 303 de la Llei d’enjudiciament civil de Taiwan (民事訴訟法) aplicat en el que escaigui, es pot plantejar una multa administrativa (罰鍰) de fins a 30.000 nous dòlars de Taiwan (新臺幣) la primera vegada. Ara bé, si la mediació s’ha de celebrar necessàriament amb totes les parts en el mateix espai, i si són possibles la separació, mesures de seguretat, representació o altres mesures processals, s’ha de comprovar segons el tribunal i les circumstàncies de l’assumpte.

Els assumptes de família que fixa la Llei d’afers de família passen, en principi, per mediació judicial abans del judici. L’assumpte que es demana de seguida com a judici de vegades es considera per llei una sol·licitud de mediació, però hi ha excepcions sobre el mode de notificació o la naturalesa de l’assumpte i normes de conversió processal, de manera que no es pot explicar que tots els assumptes segueixen un únic ordre immutable. En la mediació es poden ordenar conjuntament, a més de la voluntat de divorciar-se, les qüestions connectades de patrimoni, fills i forma de pagament, però un acord desfavorable per al menor no es pot homologar sense més.

La sanció de l’article 13 de la Llei d’afers de família només es planteja quan el tribunal ha ordenat la compareixença personal de la part o del representant legal. Si no es compleix sense causa justificada, s’aplica, en el que escaigui, l’article 303 de la Llei d’enjudiciament civil i es pot imposar una multa administrativa de fins a 30.000 TWD la primera vegada, però aquesta remissió no permet la conducció forçosa. Si després el tribunal notifica de nou lícitament i es deixa de comparèixer sense causa justificada, es pot sancionar successivament. A l’inrevés, tampoc no es pot prometre per endavant que en un assumpte concret es permetran un lloc separat, el mode per videoconferència, la sola compareixença de l’apoderat o mesures de seguretat, de manera que les circumstàncies s’han de comunicar al tribunal i confirmar les indicacions processals.

Si s’assoleix la mediació o la transacció, el vincle matrimonial s’extingeix del mode que fixa la llei i es produeix el mateix efecte que una resolució ferma. Si la mediació no s’assoleix, el judici pot continuar segons el procediment aplicable, i en el divorci per sentència l’essencial és que la sentència sigui ferma. La durada de l’assumpte varia segons la notificació (送達), el nombre de mediacions, els fets i proves controvertits, el peritatge (鑑定) o la investigació, les qüestions dels fills, la notificació internacional i la instància, de manera que no es pot indicar un moment fix de conclusió.

La impugnació tampoc no es pot fixar només pel nom del document. La via i el termini varien segons si es tracta d’apel·lació contra una sentència (上訴), de recurs contra una resolució (抗告) o d’un procediment separat que discuteix la validesa o els efectes de la mediació o de la transacció. Després de confirmar la data de notificació, si és ferma i la posició processal, s’ha de calcular el termini del tipus corresponent, i el termini sentit en un assumpte no s’ha de traslladar a un altre judici o procediment d’inscripció.

4. Causes de divorci per sentència i límit del cònjuge culpable

La clàusula de reserva (但書) de l’article 1052, apartat 2, del Codi civil vigent disposa que, si la causa greu de la ruptura del matrimoni (婚姻破綻) és imputable només a una part, en principi només l’altra pot demanar el divorci. Tanmateix, el Tribunal Constitucional de Taiwan (憲法法庭), en la sentència núm. 4 de l’any 112 de la República de la Xina (2023) (112年憲判字第4號), va considerar inconstitucional l’abast en què, sense tenir en compte si la causa greu va sorgir o es va perllongar durant un període considerable, es priva per complet el cònjuge culpable (有責配偶) de l’oportunitat de divorciar-se, de manera que en l’assumpte concret resulta manifestament gravós. Com que el precepte continua existint, no s’ha d’afirmar que sempre és possible o sempre és impossible; cal veure com el tribunal aplica el sentit de la sentència i els fets concrets.

L’article 1052, apartat 1, del Codi civil enumera 10 causes que permeten demanar el divorci per sentència quan l’altra part es troba en les situacions següents.

1. Bigàmia (重婚)
2. Relació sexual de comú acord amb persona distinta del cònjuge
3. Maltractament (虐待) a l’altra part fins al punt de fer insuportable la vida en comú
4. Que una part maltracti un parent en línia recta de l’altra, o que un parent en línia recta d’una part maltracti l’altra, de manera que la vida en comú sigui insuportable
5. Que continuï l’abandonament de mala fe (惡意遺棄) de l’altra part
6. Que hi hagi hagut intenció de matar l’altra part
7. Malaltia greu incurable
8. Malaltia mental greu incurable
9. Ignorància de si viu o ha mort durant més de 3 anys
10. Sentència ferma de pena de presó (有期徒刑) superior a 6 mesos per delicte dolós

L’apartat 2 col·loca, com a causa general separada, el cas en què, per una causa greu distinta d’aquestes deu, és difícil mantenir el matrimoni. Per això, l’assumpte que al·lega una causa concreta de l’apartat 1 i el que al·lega la dificultat de mantenir el matrimoni de l’apartat 2 s’han de distingir en l’estructura jurídica i en l’objecte de prova. Encara que hagi vençut el termini d’adequació que va fixar el Tribunal Constitucional sobre la reserva de l’apartat 2, el 25 de juliol de 2026 el text de la reserva no ha estat suprimit, i el tribunal ha d’aplicar en cada assumpte el sentit de la declaració d’inconstitucionalitat.

Encara que el cònjuge no pugui ser contactat o hagi deixat la llar, les causes no s’han de barrejar. La causa de l’apartat 1 d’ignorància de si viu o ha mort durant més de 3 anys, la causa de l’apartat 1 d’abandonament de mala fe que continua, i la causa de l’apartat 2 d’una altra causa greu que fa difícil mantenir el matrimoni són diferents entre si. La denúncia de desaparició davant la policia pot ser prova del parador i del curs, però no és un requisit previ universal de tota petició de divorci. Tampoc no hi ha un requisit universal que s’hagi d’interposar primer un judici de compliment del deure de convivència per al·legar l’abandonament de mala fe o una causa greu. El mer fet d’haver deixat la llar durant uns mesos no fa néixer cap de les causes, i s’han d’examinar fets concrets com el motiu de la sortida, si hi ha causa justificada de separació, el contacte i els aliments, i la continuïtat.

Si la relació sexual de comú acord amb persona distinta del cònjuge encaixa en una causa de l’apartat 1 s’ha d’examinar amb els fets exactes, els requisits legals i els terminis pertinents. El fet que aquest fet existeixi no determina conjuntament la conclusió del divorci per sentència, de la indemnització de l’article 1056, de la distribució de la diferència de patrimoni residual, dels aliments del cònjuge de l’article 1057, ni de l’exercici i assumpció de drets i deures respecte del menor o de la pensió alimentícia. Cada qüestió es valora amb els seus propis requisits i amb el criteri corresponent, com l’interès superior del menor.

5. Matrimoni a l’estranger, divorci a l’estranger i registre civil de Taiwan

Davant un matrimoni celebrat a l’estranger o un divorci ja produït a l’estranger, no es pot considerar que les úniques opcions siguin inscriure primer el matrimoni a Taiwan o litigar el divorci a Taiwan. Si ja hi ha un acte d’estat civil o una sentència nascuts a l’estranger, s’han de comprovar primer la seva eficàcia i la possibilitat de reconeixement; si el procediment encara no ha començat, s’han de comparar la competència, la llei aplicable i els efectes previsibles d’inscripció i execució.

En examinar l’assumpte es confirmen la nacionalitat de cada part, el domicili i la residència habitual (經常居所), el lloc i el mode del matrimoni o del divorci, el registre civil actual de Taiwan i el registre de relacions familiars a l’estranger, i l’existència de sentència, acta de mediació o certificat de divorci estrangers. Si hi ha sentència estrangera, també s’ha d’examinar l’equitat processal, per exemple si l’altra part va rebre notificació lícita i va tenir oportunitat de defensar-se. Finalment, s’ha de precisar quin efecte es desitja a Taiwan: extinció del vincle matrimonial, canvi del registre, valoració patrimonial o execució.

L’explicació que el divorci es va constituir segons el dret local estranger, o un sol certificat de divorci estranger, no conclou tots els procediments de Taiwan. A l’inrevés, no tots els divorcis estrangers requereixen el mateix judici de reconeixement ni el mateix conjunt de documents. El reconeixement o la valoració d’efectes i la inscripció en el registre civil que s’exigeixen a Taiwan poden variar segons si es tracta d’una sentència o d’un certificat administratiu, segons l’Estat de redacció i la forma del document, i segons l’estat de registre de les parts.

Els documents estrangers poden requerir legalització d’una missió de Taiwan a l’exterior o d’un altre òrgan competent i, segons les instruccions oficials de cada document, pot necessitar-se una traducció al xinès legalitzada o notarial. Els documents redactats a la Xina continental i els redactats a Hong Kong i Macau segueixen regles de verificació (檢認) separades, distintes de les dels documents estrangers en general, de manera que s’ha d’indicar amb exactitud la regió de redacció. Abans de presentar-los és necessari confirmar en l’orientació més recent del Departament de Registre Civil i en l’òrgan competent els requisits d’original, legalització, traducció i sol·licitud per apoderat.

6. Titularitat de l’habitatge, fons prenupcials i distribució del patrimoni residual

La titularitat registral no decideix per si sola el repartiment. La titularitat registral de l’habitatge i l’origen dels fons de compra són prova important, però les reclamacions individuals com la propietat, la donació, el registre a nom d’altri (借名登記), el préstec i l’enriquiment injust (不當得利) són un problema distint de la distribució de la diferència de patrimoni residual (剩餘財產差額分配) de l’article 1030-1 del Codi civil de Taiwan. S’han d’examinar per separat l’acord real, la causa i el moment d’adquisició, el flux de fons, els deutes, si hi va haver adquisició a títol gratuït i les proves; el mer fet d’haver pagat part del preu amb fons prenupcials o que l’immoble estigui registrat a nom d’una part no determina totes les conclusions.

El problema de l’habitatge s’ha de dividir en tres capes. Primer es determina, segons el registre i la causa d’adquisició, qui és amo d’un bé concret. Després es determina, segons l’acord real i el caràcter de l’aportació de fons, si neixen donació, registre a nom d’altri, préstec, trust (信託), enriquiment injust, reemborsament de despeses o una altra reclamació contractual. Finalment s’examina per separat si aquest bé o el seu valor i els deutes connexos entren en el càlcul de la distribució de la diferència de patrimoni residual en extingir-se el règim legal de béns (法定財產制). El mer fet d’haver pagat el senyal o el préstec amb estalvis prenupcials no transfereix el nom del registre, i el registre a nom d’una part tampoc no conclou tots els problemes de contracte, dret a fruits, reemborsament i patrimoni conjugal.

L’article 1017 del Codi civil distingeix el patrimoni prenupcial (婚前財產) i el patrimoni durant el matrimoni (婚後財產) i estableix la presumpció que el bé la data d’adquisició del qual és difícil de provar es presumeix patrimoni durant el matrimoni. Això és un punt de partida de classificació i prova per al càlcul del règim, no una drecera per fixar el propietari amb independència del registre o per eliminar les reclamacions individuals de l’altra part. Els extractes de transferència, el contracte de compravenda, el contracte de préstec i l’historial de reemborsament, els rebuts (收據), els missatges entre les parts, les dades fiscals, les dades de registre i la causa i el moment d’adquisició s’han de connectar perquè aparegui la relació jurídica real.

L’article 1030-1 del Codi civil és un règim que, en extingir-se el règim legal de béns, calcula el patrimoni net durant el matrimoni de cada cònjuge que reuneix els requisits i, en principi, distribueix la diferència a parts iguals. No és un règim que converteixi en copropietat tots els béns adquirits durant el matrimoni ni que divideixi cada cosa per la meitat. Els béns adquirits per herència o per una altra adquisició a títol gratuït i la indemnització per dany moral (慰撫金) s’exclouen del càlcul legal, i s’han de valorar conjuntament els deutes i les normes sobre disposicions anteriors a l’extinció del règim. Si el resultat del repartiment igualitari de la diferència és manifestament inequitatiu a la llum de les circumstàncies legals, el tribunal pot ajustar l’import de la distribució o dispensar-ne el pagament.

La relació sexual amb persona distinta del cònjuge o la responsabilitat per la ruptura del matrimoni no exclouen ni redueixen automàticament el dret a la distribució de la diferència de patrimoni residual. Tanmateix, els fets concrets que encaixen en els factors d’ajust que fixa la llei —ocultació o disposició de béns, contribució al treball domèstic i a la criança, el conjunt de la vida en comú i de l’adquisició de béns— es poden al·legar i provar per separat. Tampoc no s’ha d’afirmar que el mode de càlcul de l’article 1030-1 canvia només perquè les nacionalitats siguin diferents.

Aquest dret s’extingeix si no s’exercita en 2 anys des que es va conèixer la diferència de patrimoni residual i, en qualsevol cas, en 5 anys des que es va extingir el règim legal de béns. Aquests 2 terminis només s’han de vincular a la reclamació de l’article 1030-1 i no s’han d’utilitzar com a terminis de la propietat, del préstec, de la indemnització, dels aliments del cònjuge després del divorci o de la pensió dels fills. El dia d’inici real del termini i el moment d’extinció del règim s’han de confirmar individualment amb les dades.

7. Indemnització per divorci, aliments del cònjuge, convivència sense matrimoni i un tercer

No són el mateix dret. El dret a la distribució de la diferència de patrimoni residual de l’article 1030-1 del Codi civil de Taiwan, la indemnització per divorci per sentència de l’article 1056, els aliments de necessitat per al cònjuge sense culpa de l’article 1057 i la pensió alimentícia del menor tenen requisits de naixement, càlcul i terminis diferents. Al dret a la distribució de la diferència de patrimoni residual s’apliquen 2 anys des que es va conèixer la diferència i 5 anys des de l’extinció del règim legal de béns, però aquests terminis no s’han de traslladar a altres reclamacions.

La indemnització de l’article 1056 del Codi civil és un dret que s’examina distingint el dany patrimonial i el dany no patrimonial que reuneix els requisits legals (reserva de l’apartat 2 del mateix article: que el reclamant no tingui culpa) enfront de l’altra part responsable en el divorci per sentència. L’acte que genera responsabilitat, el dany, el nexe causal i els requisits separats de la reclamació no patrimonial s’han de fonamentar amb prova. El mer fet que existeixin fets relatius a la ruptura del matrimoni no fixa un import determinat ni fa néixer al seu lloc una altra reclamació patrimonial.

Els aliments del cònjuge després del divorci de l’article 1057 del Codi civil pressuposen que, per un divorci per sentència, el cònjuge sense culpa cau en necessitat de vida. S’ha de comprovar primer si el divorci és de comú acord o per sentència, si el reclamant no té culpa i si, pel divorci, es troba realment en necessitat, i l’abast es valora amb dades concretes de necessitat i de mitjans. La despesa mitjana de consum de les estadístiques oficials o la sola falta de l’altra part no es poden prendre com a fórmula vinculant.

Els aliments del menor són drets i deures entre pares i fills, distints dels aliments entre ex cònjuges de l’article 1057. La distribució de la diferència de patrimoni residual de l’article 1030-1 és la liquidació del règim matrimonial i no substitueix la indemnització ni els aliments. Si hi ha reclamació per acte il·lícit contra persona distinta del cònjuge, restitució d’un bé concret, préstec o reclamació contractual, s’han de precisar per separat el fonament jurídic, les parts, el dany i el termini. No es pot aplicar a tots els drets un únic termini de cinc anys des de la data del divorci, i el naixement, el coneixement, el fet, l’estat processal i les normes de prescripció (消滅時效) de cada reclamació s’han de comprovar per separat.

Les parts que conviuen sense matrimoni no adquireixen, pel mer fet de viure juntes, drets matrimonials com el divorci o els aliments del cònjuge (贍養費). Tanmateix, si realment hi ha patrimoni comú, préstec, contracte, registre a nom d’altri, trust, enriquiment injust o acte il·lícit, això es pot analitzar com a relació patrimonial o de crèdit distinta de si hi ha matrimoni. Amb només la durada de la convivència no es pot prometre una distribució que pressuposi el matrimoni ni anticipar la restitució concreta d’un dret.

Un parent polític o un altre familiar del cònjuge no és deutor dels aliments del cònjuge després del divorci que fixa l’article 1057 del Codi civil. La sola al·legació que un tercer (第三人) va intervenir greument o va insultar tampoc no fa néixer de seguida una indemnització. La reclamació contra un tercer requereix un fonament jurídic separat d’acte il·lícit o de dret patrimonial, juntament amb els requisits i proves corresponents: acte il·lícit, dol o culpa, dany i nexe causal.

8. Exercici i assumpció de drets i deures respecte del menor i interès superior del fill

Segons els articles 1055 i 1055-1 del Codi civil de Taiwan, el tribunal valora les qüestions relatives al fill, entre elles l’exercici i l’assumpció de drets i deures respecte del menor (未成年子女權利義務之行使或負擔) i el règim de visites (會面交往), amb el criteri de l’interès superior del menor (子女最佳利益). Com que el tribunal pondera conjuntament els factors legals i les dades concretes —edat, salut, voluntat i necessitats de desenvolupament del fill, vida, capacitat de cura i actitud dels pares, vincle afectiu amb el fill i si s’obstaculitza la relació amb l’altre progenitor—, la conclusió no es pot fixar només amb els ingressos dels pares o la responsabilitat per la ruptura del matrimoni.

El concepte exacte del dret de Taiwan és l’exercici i l’assumpció de drets i deures respecte del menor. En això es poden incloure la residència, la cura quotidiana, les decisions d’educació i salut, l’administració de béns i la representació legal, entre altres continguts. Per comoditat es pot abreujar com a potestat parental (親權) o guarda, però cap d’aquestes expressions no s’ha de considerar, per si sola, una traducció completa de tots els drets i deures del dret de Taiwan.

Segons l’article 1055 del Codi civil, els pares poden acordar qui exercirà i assumirà aquests drets i deures després del divorci. Si no hi ha acord o l’acord no s’assoleix, el tribunal pot decidir-ho, i si l’acord és desfavorable per al fill, el tribunal pot corregir-lo o adoptar la decisió necessària. Després d’una decisió existent, si a la llum de les circumstàncies i de l’interès del fill és necessari un canvi, també es pot plantejar l’examen judicial. L’acord de divorci signat no bloqueja l’examen posterior de l’interès superior, i el canvi de l’acord no es pot tractar com un simple tràmit de formulari de registre civil.

En l’examen de l’article 1055-1 del Codi civil es ponderen de manera conjunta l’edat, el sexe, el nombre i la salut del fill, la voluntat del fill i les necessitats de desenvolupament de la personalitat, l’edat, professió, conducta, salut, capacitat econòmica i situació de vida dels pares, la voluntat i actitud de protecció i educació, el vincle afectiu entre pares i fill i les circumstàncies que van obstaculitzar la relació del fill amb l’altre progenitor. El tribunal escolta l’opinió del fill de la manera que fixa la llei i pot tenir en compte la investigació i l’opinió d’òrgans relacionats o de professionals de benestar infantil. Els ingressos alts o la responsabilitat per la ruptura del matrimoni són, com a molt, un de molts fets, no un criteri únic de decisió ni un premi o un càstig.

Si es reuneixen els requisits de validesa de la via de divorci escollida, el vincle matrimonial mateix es pot extingir primer encara que quedin algunes qüestions de patrimoni o de fills. Tanmateix, això no s’ha de considerar una drecera recomanable en tots els assumptes. S’ha de valorar conjuntament com es conserven i liquiden els béns no resolts, quin acord o decisió judicial es necessita sobre residència, cura, salut i educació del fill, com es regulen la pensió i les visites, i si cal una mesura provisional (暫時處分) per a la seguretat i la continuïtat de la vida durant el litigi.

9. Pensió alimentícia, visites, execució forçosa i mesura provisional

Segons l’article 1116-2 del Codi civil, l’obligació d’aliments dels pares cap al menor continua després del divorci. És un dret distint dels aliments de l’ex cònjuge de l’article 1057 del Codi civil. Les despeses de vida, educació, salut i necessitats especials del fill, i els ingressos, patrimoni, capacitat d’aliments i el repartiment real de cures de cada progenitor, s’han de confirmar amb dades abans de fixar la càrrega concreta.

Si es pretén canviar un acord o una resolució de pensió alimentícia existents, s’han de valorar conjuntament les necessitats actuals del fill, els recursos i la situació de vida actuals d’ambdós pares, el contingut i la forma del document existent, l’historial de pagaments i l’interès superior del fill. No es pot restringir tot canvi al fet que hi hagi hagut necessàriament un succés que les parts no podien preveure en absolut. A l’inrevés, l’import del canvi tampoc no es fixa de seguida només amb la variació de preus o amb l’al·legació d’una part, de manera que es necessiten dades que provin la despesa recent i la capacitat de pagament.

Si s’obstaculitzen les visites, s’examina si es pot demanar al tribunal la decisió o el canvi del contingut, l’execució o una mesura provisional adequada, segons el contingut i l’executabilitat de l’acord o de la resolució existents, el curs de l’obstacle i la voluntat, seguretat i agenda de vida del fill. S’han d’ordenar l’acord o la resolució actuals, el registre de comunicacions, les dates i llocs en què es va intentar la trobada, l’agenda escolar i mèdica, i els fets que afecten la seguretat i l’estabilitat.

També en l’execució de l’article 194 de la Llei d’afers de família el mètode s’ha d’escollir conforme a l’interès superior del fill i, segons l’assumpte, es pot plantejar la coacció directa o la coacció indirecta. El mer fet que el contacte s’hagi obstaculitzat no garanteix l’ús immediat de força física, el lliurament del fill, la sanció a l’altra part o el canvi de l’exercici de drets i deures respecte del menor. L’etapa i el mètode s’han de fixar considerant l’edat i la voluntat del fill, l’estat actual de protecció i l’efecte emocional i de seguretat de l’execució.

En l’execució de la pensió alimentícia importen el tenor del títol executiu (執行名義) existent, la data de pagament, l’import impagat i el detall de pagaments; en l’execució de les visites importa si el mode i les condicions de contacte són concrets. El pagament de la pensió i el compliment de visites no són mitjans que es puguin intercanviar recíprocament, de manera que, en interès de la vida del fill, cada obligació i cada procediment s’han de tractar de manera independent.

10. Trasllat internacional amb el fill

El mer acord que el fill viurà fora de Taiwan no converteix el nivell de cost de vida del país de destinació en una fórmula independent de la pensió alimentícia. S’han de valorar conjuntament les despeses reals d’habitatge, educació, salut i desplaçament i les necessitats del fill, els ingressos i el patrimoni d’ambdós pares i la càrrega de cures, i l’acord o la resolució existents. El cost del país de residència pot ser una dada per valorar la despesa concreta, però per si mateix no determina l’import de la càrrega.

En el trasllat internacional es confirma primer qui té facultat de decidir la residència i els viatges del fill, i si hi ha consentiment de l’altre progenitor o una ordre judicial aplicable. Després s’examina si el trasllat s’ajusta a l’interès superior del fill i quin efecte té en l’educació, la salut, la continuïtat de la vida i les visites contínues amb el progenitor que roman. Es necessita un pla realment executable, com la freqüència de contacte, l’estada en vacances, el cost de desplaçament i el lloc de lliurament.

L’expedició i l’ús del passaport, l’entrada i sortida de Taiwan i de la destinació, i els requisits d’estada, immigració i inscripció de la relació familiar es distingeixen de la decisió civil sobre la potestat parental. També s’ha de comprovar si la resolució o l’acord existents sobre el fill es poden reconèixer i executar a Taiwan i a la destinació, respectivament. Si es tem de manera concreta una sortida unilateral, la negativa a retornar el fill o un risc de seguretat, s’ha d’examinar, segons cada jurisdicció relacionada, quina mesura de conservació o mesura provisional es pot demanar abans de la sortida o en una situació urgent.

No s’ha de pressuposar que el Conveni de l’Haia de 1980 sobre els aspectes civils de la sostracció internacional de menors s’aplica automàticament a Taiwan. El trasllat, la retenció o la restitució transfronterers del fill s’han de confirmar, segons el lloc en què el fill es trobava, el lloc en què es troba ara i l’estat de les parts i del judici relacionats, amb el criteri i la possibilitat d’execució de cada jurisdicció, i no es pot reduir al sol nom d’un conveni. No es recomana emportar-se el fill o no retornar-lo en contra d’un acord o d’una ordre existents, i abans del trasllat s’han de confirmar el consentiment lícit o la resolució i els mitjans de protecció urgent.

11. Prova i preparació pràctica

Les dades s’organitzen no com una col·lecció per pressionar l’altra part, sinó com un registre per explicar amb exactitud la competència, el procediment, els fets i les necessitats del fill. Si es preparen les nou categories següents de manera que es vegin l’ordre temporal de l’assumpte i l’origen dels originals, es redueix el risc de confondre reclamacions i terminis diferents.

1. S’ordenen la prova del matrimoni i les dades del registre civil de Taiwan, i la nacionalitat, el domicili, la residència habitual i el domicili actual de cada part. També s’indica si el lloc on concentren realment la seva vida i el domicili apte per a notificacions difereixen del que està escrit en els documents.
2. Es reuneixen, per procediment, l’acord escrit de divorci i el curs en què els testimonis van constatar la voluntat autèntica de divorciar-se, els documents judicials, el registre de notificacions, l’acta de mediació, l’acta de transacció, la sentència i la prova de fermesa.
3. Es confirmen el registre de matrimoni o divorci a l’estranger i la sentència o el certificat estrangers, la legalització d’una missió de Taiwan a l’exterior o d’un òrgan competent, la traducció al xinès i si està legalitzada o és notarial, i l’estat de reconeixement, efectes i inscripció a Taiwan.
4. Es connecten amb un inventari complet el pacte de règim patrimonial i el règim aplicable, els actius, els deutes, la titularitat registral, la causa i el moment d’adquisició, i les dades de transferències, disposicions, préstecs, reemborsaments, impostos i valoracions.
5. S’elabora una cronologia neutra dels fets i temps de la causa de divorci que s’al·lega, i es conserven en estat original les comunicacions obtingudes de manera lícita, les dades mèdiques i policials i les altres proves. Es distingeixen la conjectura i els fets comprovats directament.
6. Es preparen, des del punt de vista de l’interès superior del fill, l’edat, salut, educació i residència de cada fill, el curs de cures passat i actual, la voluntat d’acord amb el grau de desenvolupament, la relació amb cada progenitor i les dades de seguretat i estabilitat.
7. S’ordenen conjuntament l’acord o la resolució actuals sobre el fill, el pagament de la pensió i la despesa real, el curs de les visites, els documents de viatge, l’agenda de desplaçaments i el pla concret de trasllat internacional.
8. Es connecten totes les dates de sol·licitud, inscripció, apel·lació, recurs, exercici de drets i execució amb el fet exacte que en determina el còmput. No es barregen el pronunciament, la notificació i la fermesa de la sentència, l’assoliment de la mediació o de la transacció, el dia en què es va conèixer el dret i la data d’extinció del règim.
9. El número d’identitat, el domicili i les dades mèdiques, educatives i financeres del cònjuge i del fill es transmeten només a les persones i òrgans que els necessiten i en l’abast necessari, i s’elabora un pla de protecció de dades personals que inclou l’accés als fitxers, el mode d’enviament i la destrucció de còpies.

No s’han d’utilitzar com a mètode de recollida de proves la vigilància il·lícita, l’accés a comptes, la intrusió al telèfon o a l’ordinador, el rastreig d’ubicació, la gravació contrària a la llei ni la divulgació d’informació privada del fill. Les represàlies contra l’altra part, l’ocultació o la transmissió fictícia de béns i el trasllat del fill contrari a l’acord o a la resolució també poden crear riscos addicionals per a l’assumpte i per al fill. Si la licitud de les dades o el mètode de conservació no estan clars, s’han de comprovar la llei aplicable i el procediment judicial abans de recollir-les.

12. Fonts oficials

Les fonts primàries de 1r grau següents són el punt de partida per confirmar l’estructura jurídica i el procediment d’aquest article, amb referència al 25 de juliol de 2026. Abans d’actuar de veritat s’han de comprovar de nou si hi ha reformes, l’orientació més recent de l’òrgan competent i el tenor aplicable a l’assumpte.

1. Base de dades de normativa nacional de Taiwan: Codi civil
2. Ministeri de Justícia de Taiwan: versió anglesa del Codi civil
3. Base de dades de normativa nacional de Taiwan: Llei d’afers de família
4. Base de dades de normativa nacional de Taiwan: article 303 de la Llei d’enjudiciament civil
5. Base de dades de normativa nacional de Taiwan: normes sobre mesura provisional en assumptes de família no contenciosos
6. Base de dades de normativa nacional de Taiwan: Llei del registre civil
7. Departament de Registre Civil del Ministeri de l’Interior de Taiwan: orientació sobre inscripció del divorci
8. Base de dades de normativa nacional de Taiwan: Llei d’aplicació de les lleis civils amb element estranger (涉外民事法律適用法)
9. Tribunal Constitucional de Taiwan: sentència núm. 4 de l’any 112 de la República de la Xina (2023) (112年憲判字第4號)
10. Tribunal Constitucional de Taiwan: versió anglesa de la sentència núm. 4 de l’any 112 de la República de la Xina (2023)

13. Orientació relacionada

• Assumptes que atenem
• Com es fixen l’abast del treball i els honoraris
• Contacte

---

Aquest article és un material de propòsit educatiu per explicar de manera general el divorci, la família internacional, el patrimoni conjugal i el règim del menor a Taiwan; no és assessorament jurídic per a un assumpte concret. El procediment i el resultat poden variar segons la competència, la llei aplicable, el reconeixement de sentències estrangeres, l’estat del matrimoni i del registre civil, el règim patrimonial, els acords o resolucions existents sobre el fill, els fets i les proves i la normativa oficial més recent. Els terminis d’inscripció, impugnació, reclamació i execució s’han de confirmar de manera individual, abans d’actuar, amb el dia d’inici exacte del termini de cada dret i de cada procediment.

Advocada Wei Tseng (曾雋崴)