Aquest article, a partir d’un assumpte en què un estudiant universitari coreà es va lesionar mentre rebia la instrucció d’un entrenador (教練) en un gimnàs (健身房) de Taiwan, explica els procediments jurídics que es poden examinar després d’una lesió en un gimnàs, els terminis de reclamació, els mètodes de conservació de proves (保全證據) i els conceptes indemnitzatoris (損害賠償).
L’accident va ocórrer en un gimnàs de Taichung (臺中), durant un entrenament de pes mort (硬舉) dirigit per l’entrenador. Després de la lesió no n’hi ha prou amb constatar el mer fet que l’accident va ocórrer dins del gimnàs; cal valorar conjuntament l’experiència esportiva i l’estat de salut de l’usuari, el tipus d’exercici i la càrrega, les explicacions i la instrucció de l’entrenador, el moviment i la reacció d’aquell moment, el nexe causal (因果關係) entre la lesió i l’exercici, i les dades que acrediten el dany reclamat.
En aquest assumpte vaig actuar com a representant processal (訴訟代理人) del demandant, l’estudiant coreà. El Tribunal de Districte de Taichung, el 24 de gener de 2022, en la sentència de primera instància de l’assumpte de consum núm. 7 de l’any 109 de la República de la Xina (2020) (109年度消字第7號), va condemnar el demandat a pagar 1.579.589 TWD i els interessos que fixa la sentència.
Després, la premsa va informar que les parts van transigir (和解) en la segona instància. Com que amb la sola sentència oficial de primera instància no es pot confirmar el resultat de la segona instància ni l’import de la transacció, la transacció de què informa la premsa no s’ha de prendre com el desenllaç confirmat de la sentència de primera instància.
Els títols de les informacions de premsa, de les publicacions en línia i dels comentaris jurídics sobre aquest assumpte, traduïts al català, són els següents. Els títols de sota només pretenen presentar el contingut de cada enllaç; no signifiquen que aquest article fixi per si mateix els fets.
Un noi universitari coreà es va trencar el disc intervertebral en fer un pes mort de 90 kg en entrenament personal?
L’interès pràctic d’aquest cas és que mostra que la responsabilitat no es determina de seguida pel mer fet que s’hagi produït una lesió en un gimnàs. El contingut de l’obligació de seguretat (安全義務) que recau sobre el prestador del servei, l’acte concret d’instrucció i la infracció del deure de diligència (注意義務), el nexe causal entre la lesió i la conducta, i l’abast del dany es valoren a partir de les dades de cada assumpte. Els requisits i els terminis del procediment penal i del procediment civil també són diferents, de manera que des de just després de l’accident convé organitzar els registres per separat.
El que segueix és informació general per explicar les controvèrsies per lesió en gimnasos de Taiwan; no és assessorament jurídic per a un assumpte concret. Els drets concrets i les vies d’actuació poden variar segons la relació contractual, les circumstàncies de l’accident, la causa i el grau de la lesió, la conducta de les parts, les condicions de la pòlissa, les proves conservades i el dret aplicable.
1. Després d’una lesió en un gimnàs de Taiwan, quins procediments jurídics es poden examinar?
L’article 7 de la Llei de protecció dels consumidors de Taiwan (消費者保護法) disposa que, en prestar un servei, l’empresari ha de fer que aquest servei tingui la seguretat que raonablement es pot esperar segons el criteri professional o tècnic del moment de la prestació.
Això no significa que es reconegui la responsabilitat de l’empresari o de l’entrenador cada vegada que ocorre una lesió en un gimnàs. Cal valorar en cada assumpte quin deure de diligència hi havia en concret, si es va infringir, si hi ha nexe causal entre la infracció i la lesió, si es va produir un dany real, quines defenses té l’altra part i si hi ha prova que avala cada al·legació i cada defensa.
Si es compleixen els requisits legals del delicte de lesions per imprudència (過失傷害), es pot examinar la querella penal (告訴). També es pot examinar la reclamació civil d’indemnització per danys, però quin fonament s’aplica entre la responsabilitat contractual, la responsabilitat per acte il·lícit (侵權行為) i la responsabilitat de protecció del consumidor, i l’abast de la responsabilitat, varien segons els fets concrets. Que en un mateix accident es puguin examinar diversos procediments no significa que s’hagin de seguir tots ni que s’asseguri l’èxit d’una de les parts.
2. Quins terminis s’apliquen a la querella penal i a la indemnització civil?
Segons l’article 287 del Codi penal de Taiwan (刑法), el delicte de lesions per imprudència de l’article 284 del Codi penal és un delicte perseguible a instància de part (告訴乃論之罪). Segons l’article 237 del Codi de procediment penal de Taiwan (刑事訴訟法), qui té dret a presentar-la l’ha de presentar, en principi, dins dels 6 mesos següents al dia en què va conèixer l’autor.
El dret a reclamar indemnització per acte il·lícit segons l’article 197 del Codi civil de Taiwan (民法) s’extingeix, en principi, si no s’exerceix durant 2 anys des que el perjudicat va conèixer el dany i l’obligat a indemnitzar, i també s’extingeix transcorreguts 10 anys des de l’acte il·lícit.
Tanmateix, si entra en joc una altra causa de demanar, com la responsabilitat contractual, o si s’apliquen altres normes sobre el dia d’inici del termini, el còmput, la interrupció, etc., això pot variar segons els fets. No s’ha de fixar el termini només amb la data de l’accident o del diagnòstic; és més segur comprovar com més aviat millor, i individualment, els possibles fonaments de la reclamació i les dates de referència.
3. Just després de l’accident, quines proves s’han de conservar i com?
Per explicar la responsabilitat, el nexe causal i el dany, convé reunir no només les imatges de CCTV (監視器影像) del moment de l’accident, sinó també l’historial clínic (病歷) i el certificat mèdic (診斷證明書), els rebuts de despeses mèdiques (醫療費用), de transport per a tractament mèdic (就醫交通費) i de cures (看護費用), els missatges intercanviats amb el gimnàs i l’entrenador, les declaracions de testimonis, la reserva de classe i el registre d’assistència, el pla d’exercici i el registre d’entrenament. Convé fotografiar, en la mesura possible, la zona lesionada i l’estat del lloc de l’accident, i organitzar per dates el curs anterior i posterior a l’accident i el contingut de les comunicacions, per facilitar després el contrast de dades.
Les imatges es poden sobreescriure en vèncer el període de conservació o quedar inutilitzables per altres raons. Per això es pot considerar demanar al gimnàs la conservació mitjançant una carta amb constància de contingut (存證信函) o una carta d’advocat (律師函) que hi consigni de manera concreta la franja horària, el lloc i la posició de la càmera necessaris. Aquest escrit és una mesura pràctica per deixar constància de què es va demanar i quan. Tanmateix, per si mateix no imposa a l’altra part una nova obligació jurídica de conservar les imatges ni impedeix que s’esborrin, i el mer fet que les imatges ja no existeixin tampoc no duu el tribunal a presumir automàticament en contra d’aquesta part.
Si les circumstàncies de l’accident poden integrar el tipus d’un delicte, es pot denunciar amb rapidesa perquè l’òrgan d’investigació (偵查機關) valori si hi ha fonament lícit d’assegurament o conservació. Denunciar no significa que la policia o la fiscalia hagin d’assegurar necessàriament el CCTV, de manera que també s’han de reunir les dades que la part pot conservar per si mateixa, com les mèdiques i les de comunicació.
4. Quins conceptes de dany es poden reclamar al gimnàs?
Els conceptes de dany que es poden examinar per a la reclamació són els següents. El reconeixement real i l’import depenen de la necessitat de cada despesa, del nexe causal amb l’accident, dels justificants, de la proporció de responsabilitat i del criteri del tribunal.
- Despeses mèdiques: Les despeses realment desemborsades en consulta, proves, tractament, medicaments i rehabilitació es proven amb rebuts i historial clínic.
- Despeses de cures o d’assistència: Si, a la vista del grau de la lesió i de l’evolució del tractament, les cures eren necessàries, i si el període i el cost són adequats, s’examina amb dades mèdiques i de despesa.
- Despeses de transport: Les despeses necessàries per anar i tornar al centre sanitari per al tractament es proven amb el registre de desplaçaments, rebuts i similars.
- Dany per pèrdua de capacitat laboral (勞動能力減損): Si es reconeixen seqüeles i una minva persistent de la capacitat laboral, es pot valorar conjuntament amb dades mèdiques i professionals, el grau de discapacitat, la professió i els ingressos, i el període laboral restant. El percentatge de discapacitat no fixa per si sol la indemnització, ni la pèrdua es calcula automàticament fins al moment de la jubilació.
- Pèrdua d’ingressos durant el període de recuperació (收入損失): El període en què realment no es va poder treballar pel tractament o el repòs i la reducció d’ingressos que això va produir s’han de provar amb dades salarials, fiscals, d’assistència a la feina, etc.
- Dany no patrimonial (非財產上損害): L’import pel sofriment moral el fixa el tribunal a partir de factors de cada assumpte, com el grau de la lesió, el període de tractament, les seqüeles i les circumstàncies concretes de la part.
- Indemnització punitiva (懲罰性賠償金): Hi ha una norma segons la qual, en un litigi al qual s’aplica la Llei de protecció dels consumidors, si el dany es va produir per dol de l’empresari es pot reclamar fins a 5 vegades el dany real; si per culpa greu, fins a 3 vegades; i si per culpa, fins a 1 vegada l’import del dany real. Si l’article 51 de la Llei de protecció dels consumidors de Taiwan s’aplica a l’assumpte i si s’arriba a concedir una indemnització punitiva i per quin import, depèn del criteri del tribunal sobre els requisits concrets i les proves.
5. Encara que el gimnàs tingui una assegurança de responsabilitat (責任保險), es pot discutir encara si hi ha indemnització i quin n’és l’import?
Sí. El fet que existeixi una assegurança pot ser rellevant en examinar la font de la indemnització, però per si mateix no reconeix la responsabilitat jurídica del gimnàs o de l’entrenador ni fixa l’import a pagar. Poden sorgir controvèrsies entre l’assegurador (保險人) i les parts sobre el límit de cobertura i les clàusules d’exclusió, el nexe causal entre l’accident i la lesió, i la necessitat i l’import de cada concepte de dany.
En particular, la pèrdua de capacitat laboral, la reducció d’ingressos durant el període de recuperació i el dany no patrimonial poden requerir dades mèdiques, d’ingressos i de professió, o un dictamen pericial. L’import que ofereix l’assegurador o el que demana el perjudicat no es converteix de seguida en l’import reconegut pel tribunal, i el resultat de l’avaluació de la discapacitat tampoc no determina automàticament la indemnització. A la pràctica s’han de valorar conjuntament la pòlissa i les condicions, el contingut de la notificació de l’accident, la resposta de l’assegurador, l’evolució del tractament i les dades del dany.
Si s’ha sofert una lesió en un gimnàs, el que importa és rebre primer l’atenció mèdica necessària, conservar les dades que encara es poden recollir abans que desapareguin i demanar com més aviat millor orientació individual sobre els terminis i procediments que es puguin aplicar a l’assumpte. La negociació, la reclamació de consum (消費申訴) o la mediació (調解), la querella penal i la reclamació civil d’indemnització són tots mitjans que es poden triar segons l’assumpte, i no són procediments que s’hagin de seguir tots en cada assumpte.
Una caiguda en un establiment, un dany a la salut per aliments i una lesió ocorreguda en utilitzar un servei professional també poden plantejar qüestions d’obligació de seguretat, de nexe causal, de dany i de prova. Tanmateix, la conclusió d’un assumpte de gimnàs no es pot traslladar sense més a un altre accident, de manera que el contracte, la conducta i les normes aplicables de cada cas s’han d’examinar per separat.
Vegeu també:
