Successió i potestat parental a Taiwan: guia jurídica per a la família supervivent

Quan mor un familiar no s’inicia un sol procediment. S’han d’examinar per separat qui són hereus (繼承人), quins béns i deutes són objecte de la successió, si el cònjuge supervivent té un dret patrimonial conjugal separat, qui exerceix els drets i les obligacions de potestat parental (親權) respecte del menor, si cal tutela de menors (未成年人監護) i com protegir el patrimoni atribuït al fill. Aquestes qüestions es condicionen mútuament, però el fonament jurídic i l’ordre de valoració no són iguals.

En particular s’han de distingir la quota hereditària i el dret a la distribució de la diferència de patrimoni residual conjugal, la potestat parental i la tutela de menors, la representació legal (法定代理) i la propietat del patrimoni. Si la conclusió d’un concepte es trasllada directament a un altre, es pot entendre malament el titular del dret, l’objecte de càlcul o el procediment judicial necessari. El que segueix és un ordre general de comprovació a partir del Codi civil de Taiwan (民法) i dels materials oficials de procediment.

1. Hereus legals i quota hereditària

Segons els articles 1138 i 1144 del Codi civil de Taiwan, el cònjuge hereta en comú amb els hereus de l’ordre que correspongui, i els descendents en línia recta (直系血親卑親屬) són l’ordre 1 de la successió legal. Si no hi ha testament (遺囑) vàlid, els únics hereus són el cònjuge i 2 fills, i no hi ha repudiació de l’herència (拋棄繼承), indignitat (喪失繼承權), successió per representació (代位繼承) ni una altra circumstància que canviï la conclusió, les 3 persones hereten per regla general 1/3 cadascuna. Això és només una hipòtesi per explicar la norma, no la conclusió d’un assumpte successori concret.

L’article 1138 del Codi civil fixa l’ordre dels hereus legals distints del cònjuge: descendents en línia recta, progenitors, germans (兄弟姊妹) i avis, en aquest ordre. Si hi ha hereus d’un ordre anterior, els d’un ordre posterior, en principi, no hereten abans que ells. Fins i tot dins del mateix ordre s’han de confirmar el moment de la mort, la filiació, l’adopció i si hi ha successió per representació, de manera que és important assegurar primer les dades de la relació familiar.

El cònjuge supervivent no forma part de l’ordre de parents per consanguinitat de l’article 1138 del Codi civil, sinó que, segons l’article 1144 del Codi civil, hereta en comú amb els hereus de l’ordre que realment s’aplica. Tanmateix, la proporció concreta de l’herència en comú pot variar segons amb quin ordre hereta en comú. Si hi ha causa d’indignitat, si hi va haver una repudiació lícita i si escau la successió per representació en lloc d’un descendent mort abans també influeixen en el resultat.

Que s’hagi obert la successió no significa que cada hereu sigui de seguida propietari exclusiu d’un dipòsit o d’un immoble concrets. En la relació d’herència en comú es confirma l’abast del cabal hereditari, s’ordenen deutes i despeses i, mitjançant un acord de partició o un procediment judicial, es pot fixar l’atribució de cada bé. Per això s’han de distingir la quota hereditària legal abstracta (應繼分) i l’atribució final d’un bé concret.

2. Testament i determinació del cabal hereditari

Un testament vàlid pot fixar un mode de distribució distint de la successió legal. Tanmateix, s’han de comprovar la forma del testament, la capacitat per testar, la interpretació i la possibilitat d’execució, i valorar conjuntament els límits de les normes imperatives, inclosa la llegítima (特留分). El mer fet que hi hagi testament no determina l’atribució de tot el cabal hereditari i, a l’inrevés, si el testament només consigna alguns béns, a la resta es pot aplicar la regulació de la successió legal.

Abans de calcular la quota hereditària s’ha de determinar primer l’inventari i el caràcter jurídic del cabal hereditari. S’han de confirmar amb dades no només immobles, dipòsits, valors, participacions empresarials, crèdits i mobles, sinó també els deutes del causant, la responsabilitat de fiança, els impostos impagats i les despeses relacionades amb el funeral. No s’ha de concloure la titularitat només a partir de qui consta al registre o al compte; també s’han d’investigar la titularitat real, la quota en copropietat, els drets d’un tercer i les garanties constituïdes.

Les prestacions amb beneficiari designat per separat, com l’assegurança o la prestació de jubilació (退休金), es poden tractar de manera diferent del cabal hereditari segons el contracte i la llei aplicable. El patrimoni objecte d’un trust (信託) s’ha de confirmar en l’estructura del contracte de trust i en el dret a beneficis (信託受益權), i les donacions o transmissions en vida es poden connectar amb la col·lació, la imputació o la llegítima. Si hi ha comptes o immobles a l’estranger, s’han de valorar conjuntament el dret del lloc de situació i les normes de llei aplicable de Taiwan.

La investigació patrimonial no és només un procés de cercar drets, sinó també de captar deutes i riscos processals. Els certificats de saldo d’entitats financeres, el registre immobiliari, les dades fiscals, els contractes d’assegurança, els documents del trust, els llibres de la societat i els documents de préstec i fiança s’han d’ordenar amb una mateixa data de referència. Si, amb dades incompletes, es calcula només una quota hereditària concreta, pot haver-hi diferència amb el patrimoni net realment partible.

3. Dret del cònjuge a la distribució del patrimoni residual

La distribució del patrimoni residual no es confon amb la quota hereditària. El dret a la distribució de la diferència de patrimoni residual conjugal (剩餘財產差額分配) de l’article 1030-1 del Codi civil de Taiwan és un dret que el cònjuge pot al·legar per separat quan es reuneixen els requisits legals, i s’ha de calcular a part de la quota hereditària. No tots els béns adquirits durant el matrimoni entren en el càlcul, ni el cònjuge supervivent rep necessàriament la meitat del cabal hereditari. S’ha de valorar individualment després de confirmar el règim patrimonial, la causa i el moment d’adquisició de cada bé, els deutes i les partides legalment excloses.

Aquest dret compara, segons el criteri legal, l’increment del patrimoni de cada cònjuge durant el matrimoni quan s’extingeix el règim legal de béns (法定財產制). El fonament jurídic, la persona contra qui es reclama i els béns inclosos en el càlcul són distints dels de la quota hereditària que neix perquè el cònjuge supervivent és hereu. Si aquesta reclamació queda acreditada, pot caldre reflectir primer el seu resultat i, després, determinar com a cabal hereditari el patrimoni que queda al causant.

En el càlcul no s’ha d’atendre només a l’expressió «béns adquirits durant el matrimoni», sinó l’abast d’inclusió i exclusió que fixa el Codi civil. Pot haver-hi partides legalment excloses, com els béns adquirits per successió o donació i la indemnització per dany moral (慰撫金), i també s’han de considerar els deutes sorgits durant el matrimoni. Si els cònjuges van pactar un altre règim, quina és la causa i el moment d’adquisició del bé i com es fixa la data de referència del valor es valoren segons les dades.

L’article 1030-1 del Codi civil disposa que, si el resultat del repartiment igualitari és manifestament inequitatiu, el tribunal pot ajustar l’import de la distribució. S’han d’examinar de manera concreta els factors que la llei exigeix: durada del matrimoni, treball domèstic i cura dels fills, contribució econòmica, circumstàncies professionals, i la situació d’adquisició i administració dels béns. Per això no es pot fixar d’antuvi si la reclamació neix i l’import només comparant la titularitat registral o la durada del matrimoni.

4. Deutes successoris i repudiació de l’herència

Segons l’article 1148 del Codi civil, l’hereu succeeix de manera global en els drets i les obligacions patrimonials del causant des de l’obertura de la successió, amb exclusió dels drets i les obligacions personalíssims. La responsabilitat pels deutes successoris (繼承債務) es limita, en principi, al valor del patrimoni adquirit per la successió. Tanmateix, s’han de valorar conjuntament els procediments legals relacionats i les excepcions, com l’elaboració de l’inventari, l’anunci i el pagament als creditors i la conservació del cabal hereditari.

L’hereu que desitja repudiar l’herència ha de manifestar la seva voluntat per escrit al tribunal competent, segons l’article 1174 del Codi civil, dins dels 3 mesos següents al dia en què va conèixer el dret successori. No s’ha de considerar que la repudiació queda formalitzada en la forma legal només perquè es digui en família que no es rebrà l’herència o perquè no s’utilitzi el patrimoni. L’efecte sobre l’hereu de l’ordre següent del que repudia o sobre la successió per representació també s’ha de confirmar segons la relació familiar i el curs del procediment.

Abans de disposar del cabal hereditari o de pagar deutes s’han d’examinar conjuntament l’actiu i el passiu. Es confirmen l’existència de creditors, les garanties, els deutes de fiança, els contractes en curs i si s’han declarat impostos i, si és necessari, s’examinen la presentació de l’inventari (遺產清冊) i el procediment de creditors. També s’han d’evitar circumstàncies que poden influir en la limitació de responsabilitat que fixa la llei, com ocultar béns o ometre’ls de l’inventari.

L’orientació del procediment de sol·licitud d’assumptes successoris del portal tributari del Ministeri d’Hisenda de Taiwan (財政部) es va actualitzar el 25 de juny de 2026 i explica el termini general de 3 mesos del procediment judicial relatiu a la presentació de l’inventari i a la repudiació, i el termini general de 6 mesos de la declaració de l’impost de successions (遺產稅). Tanmateix, el dia d’inici del termini, la pròrroga, les excepcions i la competència s’han de confirmar en cada cas, i això no s’ha d’utilitzar com a càlcul d’una data límit personal.

La declaració de l’impost de successions, la declaració al registre civil (戶籍), el canvi de titularitat dels immobles i dels vehicles i el procediment de pagament de les entitats financeres poden tenir òrgans responsables i documents diferents. No s’ha de pensar que l’escrit de repudiació que es presenta al tribunal i la declaració de l’impost de successions davant l’òrgan tributari són el mateix procediment. Com que diversos terminis poden córrer alhora, és més segur gestionar el dia d’inici del termini i els justificants de cada procediment en un calendari separat.

5. Drets i obligacions de potestat parental del progenitor supervivent

Segons l’article 1089 del Codi civil, quan un dels progenitors no pot exercir els drets i les obligacions respecte del menor, en principi els exerceix l’altre. Per això, si el progenitor supervivent conserva la potestat parental i no hi ha una resolució judicial en contra, aquest progenitor sol continuar exercint els drets i les obligacions de potestat parental. Tanmateix, segons circumstàncies concretes com una resolució existent, causes de limitació o suspensió de la potestat parental, elements d’estrangeria i l’interès superior del fill (子女最佳利益), pot ser necessària la intervenció del tribunal.

Els drets i les obligacions de potestat parental poden incloure la protecció i l’educació del menor, la decisió sobre la residència, la representació legal i l’administració de béns, entre altres continguts. Cada facultat no és en interès personal dels progenitors, sinó que s’ha d’exercir en el sentit de protegir la personalitat i l’interès patrimonial del fill. Els criteris sobre la cura quotidiana i sobre la representació legal en una disposició patrimonial important poden exigir un examen diferent.

No s’ha d’atendre només a la relació familiar abans i després de la mort: també s’han de confirmar les resolucions de divorci existents o les relatives a l’exercici de la potestat parental, i si hi ha limitació o suspensió del dret. Si hi ha una decisió d’un tribunal estranger, també són objecte d’examen el reconeixement i els efectes a Taiwan i el procediment necessari en un altre país. En un negoci en què l’interès de progenitors i fill xoca, s’ha d’examinar per separat si n’hi ha prou amb la representació legal general.

La potestat parental i la successió són, en dret, qüestions distintes. Encara que el progenitor supervivent exerceixi els drets i les obligacions de potestat parental, el propietari del patrimoni que el fill ha heretat és el fill, i els progenitors no el poden tractar com la seva pròpia quota hereditària. A més, la posició de potestat parental pot existir encara que el progenitor supervivent no sigui hereu, i si es converteix en hereu s’ha de confirmar amb més cura la possibilitat de conflicte d’interessos (利益衝突) entre ell i el fill.

6. Designació de tutor i intervenció del tribunal

La tutela de menors de l’article 1091 del Codi civil es planteja quan el menor no té progenitors o quan tots dos no poden exercir els drets i les obligacions de potestat parental. No es pot afirmar que la tutela de menors comenci de seguida pel mer fet que hagi mort un dels progenitors. S’han de confirmar primer l’estat de potestat parental del progenitor supervivent, les resolucions existents i si els drets es poden exercir realment.

Segons l’article 1093 del Codi civil, el progenitor que hagi estat el darrer a exercir els drets i les obligacions de potestat parental pot designar tutor (監護人) del menor per testament. Perquè aquesta norma s’apliqui, el testament ha de reunir la forma legal i el progenitor que designa ha de tenir facultat de designar tutor del menor. Encara que hi hagi aquesta designació, s’han de valorar conjuntament els requisits d’inici de la tutela, la qualificació del tutor i si l’accepta, i la declaració davant el tribunal i els altres procediments de supervisió.

Si no hi ha una designació vàlida per testament o la persona designada no pot assumir el càrrec, es poden plantejar l’ordre legal de l’article 1094 del Codi civil i la regulació de nomenament judicial de l’article 1094-1. El tribunal examina l’interès superior del fill a partir de fets concrets: edat i capacitat d’expressar voluntat del menor, relació i capacitat de cura del candidat, idoneïtat de l’administració patrimonial i estabilitat de la vida.

Els parents i altres legitimats que fixa la llei poden, si hi ha causa legal, demanar al tribunal el nomenament o el canvi de tutor o una altra disposició necessària. Això no significa que un candidat concret es converteixi en tutor només per la relació familiar. El tutor no és el mateix concepte que el progenitor que exerceix la potestat parental, i pot assumir obligacions separades sobre l’abast de les facultats, l’elaboració de l’inventari, la rendició de comptes i la supervisió judicial.

En examinar el tutor s’han de valorar de manera concreta la funció de cura personal i la d’administració del patrimoni. En el cas d’un candidat que resideix llarg temps a l’estranger, d’un candidat amb interès econòmic amb el fill o d’un candidat amb poca experiència en administració d’actius, es valora si cal un mecanisme complementari. El tribunal pot valorar el mètode de supervisió o les mesures necessàries segons les circumstàncies reals.

7. Protecció del cabal hereditari del menor

El patrimoni heretat no passa a ser dels progenitors. Segons els articles 1087 i 1088 del Codi civil de Taiwan, el patrimoni que el menor adquireix per successió és patrimoni propi del fill (特有財產), i el pare, la mare o el tutor no es converteixen en titulars ni en titulars efectius d’aquest patrimoni. L’administració, l’ús, el gaudi, la representació legal i la disposició s’han de fer en interès del fill, i en cas de conflicte d’interessos o d’una disposició important es pot plantejar el nomenament d’un representant especial (特別代理人) o la intervenció del tribunal. No s’ha de considerar que els progenitors puguin utilitzar de manera unilateral i il·limitada el cabal hereditari del fill.

El patrimoni propi del fill és el que pertany al mateix menor. Els dipòsits, immobles, accions o altres drets heretats s’han d’identificar amb claredat com a patrimoni del fill i administrar-se per separat en el seu interès. Encara que el pare, la mare o el tutor assumeixin l’administració, no es converteixen en titulars ni en titulars efectius d’aquest patrimoni, i no l’han d’utilitzar per a les seves pròpies despeses de vida o per pagar els seus deutes.

Les facultats d’administració, ús, gaudi i disposició de l’article 1088 del Codi civil estan vinculades a la finalitat de l’interès del fill. És important deixar constància del tipus de bé, de la necessitat de la disposició, de l’adequació de la contraprestació i del pla de custòdia i ús del producte. En actes de gran valor i risc, com la venda d’un immoble, la constitució de garantia o la inversió empresarial, també s’ha de comprovar si s’exigeix autorització d’altres normes o un procediment judicial.

Si progenitors i fill són cohereus del mateix cabal hereditari o es converteixen en contraparts d’un contracte, pot sorgir un conflicte d’interessos. S’ha d’examinar el règim de representant especial de l’article 1086 del Codi civil i s’ha de confirmar qui pot representar el fill en l’acord de partició o en actes processals. La necessitat de nomenar un representant especial no s’ha de valorar només per la forma del negoci, sinó per si l’interès econòmic xoca realment.

Quan el tutor del menor administra el patrimoni, es poden aplicar l’elaboració de l’inventari, la conservació de justificants, la separació d’ingressos i despeses, i les normes d’informe i supervisió davant el tribunal. Els comptes financers i els actius d’inversió s’han d’administrar de manera que es pugui identificar que són patrimoni del fill, i cada despesa s’ha de registrar en la seva finalitat i fonament. Perquè el patrimoni i el registre d’administració es puguin lliurar amb fluïdesa quan acabi la tutela o el menor arribi a la majoria d’edat, les dades s’han d’ordenar sistemàticament des del principi.

La planificació que utilitza un trust o una assegurança tampoc no es pot donar per segura només amb el contingut del contracte. S’han de confirmar el fiduciari (受託人) i el beneficiari, les condicions de pagament, la retribució d’administració, el mecanisme de supervisió i les condicions de canvi i d’extinció, i valorar conjuntament la llegítima i les qüestions fiscals. S’han de reflectir de manera equilibrada la necessitat actual del fill i la seva vida futura, i la comoditat de l’administrador patrimonial no s’ha d’anteposar a l’interès del fill.

8. Llei aplicable i procediment de la família internacional

A una família amb element d’estrangeria no s’ha d’aplicar de seguida només la norma interna del Codi civil de Taiwan. La nacionalitat de les parts, el domicili i la residència habitual (經常居所), el lloc on concentrava la vida en el moment de la mort, el lloc de situació del patrimoni, el matrimoni celebrat o el divorci pronunciat a l’estranger i les resolucions de potestat parental existents poden influir en la llei aplicable i en la competència. Fins i tot dins de la mateixa família, la successió, el règim patrimonial conjugal, la potestat parental, la tutela i el registre de béns poden estar subjectes a punts de connexió diferents.

La Llei d’aplicació de les lleis civils amb element estranger de Taiwan (涉外民事法律適用法) és el punt de partida per fixar la llei aplicable a les relacions civils amb element estranger. Tanmateix, confirmar només aquesta llei pot no ser suficient, i s’han de valorar conjuntament la competència internacional del tribunal, el reconeixement i l’execució de sentències estrangeres, i els tractats o el dret de l’altre Estat. Si una valoració vàlida a Taiwan s’aplica sense adaptacions a la transmissió d’un bé situat a l’estranger s’ha de confirmar per separat en el lloc de situació del bé.

El testament atorgat a l’estranger s’ha d’examinar en la forma d’atorgament, l’eficàcia substancial, la traducció i l’autenticació notarial (認證), i el procediment de validació judicial del testament (檢認) o d’execució. Els certificats de matrimoni i divorci i els documents de filiació estrangers poden requerir apostil·la o legalització consular i traducció. Si la grafia del nom, les dades del passaport i el registre civil difereixen entre si, es pot demanar documentació addicional en el procés d’identificació de la mateixa persona.

Si hi ha una sentència estrangera sobre potestat parental o tutela, s’ha de confirmar si aquesta sentència és definitiva, si es va seguir un procediment lícit i si es pot reconèixer a Taiwan. Si el fill té residència habitual en un altre país, també poden ser importants la competència del tribunal local i les mesures de protecció urgent. Quin procediment de quin país es tramita primer s’ha de considerar juntament amb l’interès superior del fill i la possibilitat d’execució.

En matèria fiscal també pot sorgir una obligació de declaració separada en cada Estat. S’ha de comprovar si la declaració de l’impost de successions de Taiwan se solapa amb l’impost de successions o el de donacions (遺產稅、贈與稅) de l’estranger, amb la declaració de comptes financers a l’exterior o amb l’impost de transmissió immobiliària, i s’han d’examinar les normes d’ajust de la doble imposició. Com que la data de referència del tipus de canvi, el mode de valoració d’actius i l’abast dels obligats tributaris poden diferir, el resultat de la declaració d’un país no s’ha de copiar tal com està.

9. Llista de comprovació de preparació pràctica

L’ordre següent és un marc bàsic per reunir els fets sense omissió i per no confondre drets i procediments diferents. L’ordre real de presentació pot variar segons l’òrgan competent i la urgència de l’assumpte, de manera que el termini de cada etapa s’ha de confirmar per separat.

1. Es confirmen el certificat de defunció i les dades de declaració de mort, les dades de la relació familiar i del registre civil de Taiwan, els registres de matrimoni, divorci i adopció, i les resolucions judicials existents. Si el document és estranger, es comproven també la legalització, la traducció i si coincideix la grafia del nom.
2. S’investiguen immobles, dipòsits, actius d’inversió, participacions empresarials i mobles, i crèdits, i s’ordenen conjuntament préstecs, fiances, impostos i deutes contractuals. Es marquen per separat la titularitat registral i la titularitat real, el beneficiari de l’assegurança, el trust, el patrimoni comú i les dades de transmissions en vida.
3. Es confirmen l’original del testament i la forma d’atorgament, la capacitat per testar, els requisits de testimonis o de notaria, el marmessor i el contingut del llegat (遺贈). Es valoren conjuntament com un testament vàlid canvia la distribució i els límits de les normes imperatives, inclosa la llegítima.
4. Es calculen per separat la quota hereditària legal i el dret a la distribució de la diferència de patrimoni residual conjugal. Es distingeixen l’objecte de càlcul, els deutes, les partides excloses, la data de referència de valoració i els justificants de cada règim, i no es reflecteix dues vegades el resultat d’un càlcul en l’altre.
5. S’identifiquen els béns que s’atribueixen al menor i es confirmen la representació legal, l’abast d’administració del pare, la mare o el tutor, el conflicte d’interessos i si cal un representant especial. També es preveu un mode de custodiar els comptes, els llibres i el producte de la disposició separats del patrimoni personal de l’adult.
6. Es separen per òrgan el procediment judicial de repudiació, inventari, tutela i representant especial, la declaració de l’impost de successions davant l’òrgan tributari, i els procediments de registre civil i d’inscripció de béns. Es confirmen la competència, el dia d’inici del termini, els documents a presentar, la possibilitat d’esmenar la sol·licitud i si, en cada procediment, és possible una pròrroga, i es conserven els rebuts i les còpies.

En reunir les dades convé registrar el lloc de custòdia de l’original i les dates d’expedició i de referència, i ordenar els fitxers electrònics i els documents en paper segons un mateix sistema de classificació. Si hi ha diversos cohereus o administradors patrimonials, s’ha de deixar constància de qui guarda quines dades i quins actes es van aprovar. Les dades personals i financeres del menor s’han de gestionar amb un control d’accés perquè només es proporcionin a les persones i òrgans que les necessiten.

També s’han de distingir el patrimoni que requereix una conservació urgent i el procediment habitual de declaració. S’examina primer si hi ha circumstàncies que s’han de confirmar de seguida, com el risc que s’interrompi l’accés a un compte o l’explotació d’un negoci, el deteriorament d’un immoble o la prescripció d’un crèdit, però no s’ha de disposar sense facultat amb el pretext de la urgència. Convé seguir en un sol calendari l’avanç del procediment judicial i dels procediments tributari, de registre civil i d’inscripció.

10. Fonts oficials

• Base de dades de normativa nacional de Taiwan: Codi civil
• Sistema de cerca normativa del Ministeri de Justícia de Taiwan: versió anglesa del Codi civil
• Base de dades de normativa nacional de Taiwan: Llei d’aplicació de les lleis civils amb element estranger
• Yuan Judicial de Taiwan (司法院, òrgan judicial central): formulari de sol·licitud de nomenament de tutor del menor
• Portal tributari del Ministeri d’Hisenda de Taiwan: procediment de sol·licitud d’assumptes successoris i documents a preparar

A les pàgines oficials de normativa s’han de confirmar la data de reforma i la d’entrada en vigor del precepte, i la versió anglesa s’ha d’utilitzar com a material auxiliar per contrastar l’explicació d’aquest article amb el tenor original. El formulari del Yuan Judicial i l’orientació del portal tributari mostren una direcció general de preparació, però la competència i els requisits de presentació de cada assumpte s’han de confirmar per separat segons l’orientació més recent de l’òrgan receptor.

11. Orientació relacionada

• Assumptes que atenem
• Com es fixen l’abast del treball i els honoraris
• Contacte

---

Aquest article té una finalitat divulgativa i explica de manera general el règim de successió, el règim patrimonial conjugal, la potestat parental i la tutela de menors a Taiwan; no és assessorament jurídic per a un assumpte concret de successió o de família. La llei aplicable, el procediment i el resultat poden variar segons el cercle d’hereus, el testament, el patrimoni i els deutes, el règim matrimonial, les resolucions judicials existents i els elements d’estrangeria. Abans de calcular terminis com la repudiació o la declaració tributària, o de disposar del patrimoni, convé confirmar les fonts oficials més recents i les circumstàncies individuals.

Advocada Wei Tseng (曾雋崴)