Un moll de càrrega d’un magatzem amb una porta metàl·lica enrotllable mig oberta a un carrer buit i lluminós, i caixes de cartró sense marques apilades sobre palets al costat d’una paret.
← ArticlesInformació jurídica de Taiwan

Marques catalanes a Taiwan: registre i conflicte amb el distribuïdor

5 min de lectura

Imatge il·lustrativa; no representa cap cas, persona ni document reals.

Una empresa de Girona envia el logotip d’una marca d’aliments a un distribuïdor taiwanès, que proposa registrar també un nom xinès (exemple hipotètic). Qui figurarà com a sol·licitant? El correu que autoritza a preparar les etiquetes pot deixar aquesta qüestió sense resposta.

Per adquirir el dret de marca previst per la legislació taiwanesa cal sol·licitar-ne el registre, segons l’article 2 de la Llei de marques. El dret neix amb la publicació del registre, d’acord amb l’article 33.

El nom català i la versió xinesa

L’article 19 exigeix identificar el sol·licitant, representar la marca i designar els productes o serveis. Per preparar una gamma d’aliments o una col·lecció de disseny, convé reunir les versions del logotip, els noms utilitzats i el catàleg que realment es vendrà a Taiwan. La cerca ha d’incloure el nom en caràcters llatins, les variants gràfiques i la denominació xinesa proposada.

Cada versió necessita una decisió documentada. Qui ha triat la denominació xinesa? Quins productes apareixen a l’encàrrec de registre? Una llista de classes, sense llegir els productes o serveis designats, és insuficient: l’article 19 estableix que la similitud entre productes o serveis no queda limitada per la classificació.

Sense domicili ni establiment a Taiwan, l’empresa ha de nomenar un representant que compleixi els requisits de l’article 6. La representació no obliga a atribuir la titularitat al distribuïdor. L’encàrrec hauria d’especificar el sol·licitant i qui rebrà les notificacions, amb una còpia del justificant de presentació per a l’empresa.

Quan el distribuïdor s’ha avançat

Quan la cerca mostra el seu nom, cal recuperar el número de registre, l’estat de l’expedient, les dates i els productes afectats. També cal llegir els poders i els annexos del contracte. L’autorització pot ser decisiva.

L’article 30, apartat 1, punt 12 impedeix registrar un signe idèntic o similar a una marca usada anteriorment per un altre en productes o serveis idèntics o similars. Exigeix, a més, que el sol·licitant la conegués per una relació contractual, comercial, geogràfica o d’una altra mena i que hagués sol·licitat el registre amb intenció d’imitar-la. La norma exceptua el supòsit de consentiment al registre.

El contracte pot acreditar la relació comercial. Per provar l’ús anterior, convé conservar catàlegs datats, factures que identifiquin productes, fotografies dels envasos i materials de fires. Els missatges amb el logotip adjunt poden situar quan el distribuïdor el coneixia. S’han de conservar complets. Un arxiu modificat avui no explica, per si sol, què contenia abans de la sol·licitud discutida.

Tres mesos per a l’oposició; cinc anys per a certs motius de nul·litat

Qualsevol persona pot presentar oposició pels motius legals de l’article 48, inclosos els de l’article 30, dins dels tres mesos següents a la publicació del registre. El termini parteix de la publicació. La descoberta tardana no el reinicia.

Una persona interessada pot demanar la declaració de nul·litat en els supòsits de l’article 57. Per al motiu d’imitació del punt 12, l’article 58 tanca aquesta via quan han passat cinc anys des de la publicació. L’excepció de mala fe es limita als punts 9 i 11 del mateix apartat, amb els seus requisits propis; no elimina el termini del punt 12.

Les converses sobre estoc o comissions poden durar setmanes. El calendari de l’expedient ha de quedar a la vista durant aquestes converses, sense esperar que una proposta comercial resolgui la necessitat de presentar l’oposició.

La cessió ha d’identificar els drets i els accessos

Si s’acorda transferir la marca, el document hauria d’indicar cada registre, les contraprestacions, qui signa i qui presenta els documents. Segons l’article 42, la transferència no és oposable a tercers fins que s’inscriu. Els dominis, les botigues electròniques i els arxius de disseny necessiten un inventari propi, amb les persones que poden lliurar-los.

Per al primer contacte, podeu escriure a wei@hoveringlaw.com.tw o utilitzar la pàgina de contacte: n’hi ha prou amb una síntesi no sensible, el nom de la contrapart per comprovar conflictes, el vincle amb Taiwan i qualsevol termini. Les consultes són en anglès, xinès, japonès o coreà; l’organització lingüística s’acorda abans. No envieu inicialment identificacions, dades bancàries ni documents originals complets. El correu no crea una relació professional amb el despatx.

Si el projecte inclou obrir un local propi, podeu consultar l’article sobre la cerca del local de negoci a Taiwan. Per al llançament de la marca, la carpeta pendent és més concreta: versions catalana i xinesa, sol·licitant designat i dates de cada expedient.

Fonts

Verificades el 24 d’octubre de 2026. Les disposicions citades són les vigents en aquesta data.

Preguntes

El distribuïdor ha de ser titular de la marca per presentar la sol·licitud?
La representació i la titularitat són funcions diferents. La sol·licitud identifica el sol·licitant; una empresa sense domicili ni establiment a Taiwan ha de nomenar un representant que compleixi els requisits legals, però això no exigeix posar la marca a nom del distribuïdor.
Quan comencen els tres mesos per presentar oposició?
El termini de l’article 48 parteix de la publicació del registre. Descobrir després que el distribuïdor és el titular no desplaça aquest punt d’inici.
La mala fe permet impugnar sense límit el registre del distribuïdor?
No. La nul·litat basada en l’article 30, apartat 1, punt 12, queda subjecta als cinc anys des de la publicació previstos a l’article 58. L’excepció de mala fe d’aquest article es refereix als punts 9 i 11, no al punt 12.

This article provides general information and is not legal advice on any individual matter.